Paisatge gris

Paisatge gris

Llisca l’aigua a la llosa gris

fins un mar que és quiet i gris

que n’és de plomís el mar i la pedra gris

gris, gris, Cadaqués és gris!

Ha plogut sobre el paisatge gris

la terra s’obre com un sexe

i exhala perfums de farigola, gola

gris, gris, com n’és de plomís

i gris, Cadaqués és gris!

Paisatge gris adormit

llunyans horitzons d’entreclaror

lluents pissarres, brillants de llum

foradades lloses de mitològic mineral

que llisquen grises fins el mar ensopit

Cadaqués és gris, molt gris!

Soledat de silencis que parlen

del murmuri dels crustacis

en llargues processons pels fons marins,

dels lleus moviments de les algues

sensuals en les aigües transparents,

sentor d’alguers podrits que venen dels somnis...

Quin deliri és la cala de Cadaqués!

  

Grisenc el cel cadaquesenc

gris-gris després de la pluja gris

obre efectes de llum

sobre un cel desfermat

i trenca el mirall del mar

gris, gris, Cadaqués és gris!

Cap soroll pertorba la grisa tarda

i entre el gris del cel,

el profund gris de les lloses,

i el gris-gris del mar tranquil,

sura metafísic, geomètric,

blanc Cadaqués, llum sobre gris.