Mostrando entradas con la etiqueta poesia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta poesia. Mostrar todas las entradas

viernes, 6 de julio de 2018

Rehenes


La furia desató sobre ellos
su frío vendaval
de odio y resentimiento.

La frágil concordia
estalló en mil pedazos:
ya eran ellos y los otros.

Y después del rompimiento
un estupor vestido de helado silencio
invadió la paz rota del ágora.

*

Así cundió la fetidez de la venganza.
Un tufo tan palpable como invisible
envenenó todos los rincones.

La cólera liquidaba frágiles convicciones.
Volátiles eran los pactos.
Y jueces torticeros tomaron parte.

¡Ay de aquellos que fundan su ser
en la negación del otro!

*

Fue entonces cuando a ellos
les negaron la libertad.
Y podían, porque tenían más fuerza.

Y los otros los mantenían presos
porque necesitaban rehenes.
Tenían miedo…

Sí… el miedo pudo sobre las leyes.
Pensaban que así, evitarían lo peor:
¡No podían vivir sin ellos!

¡Que perverso sentido de posesión
el que atenaza al otro para ser!
Hay un miedo atávico a perderlo.

No sabe este atavismo de sutiles seducciones:
solamente conoce la imposición cerril.
¡Que peligrosa es la torpeza! ¡Y la arrogancia!

*

Supieron entonces los presos
que de nuevo habían despertado a la bestia.
Recordaron que sus aspiraciones no valían.

¡Ay de aquellos que fundan su ser
en la negación del otro!

No sabían que eran rehenes todos:
rehenes del miedo, ellos;
presos de un equívoco deseo, los otros.


Barcelona, julio de 2018



miércoles, 1 de marzo de 2017

marfull



Ja has florit, marfull!
Vestit d’una blancor impol·luta
llueixes una vida renovada.
Qui ho diria!

És sincer el teu delit?
Crida doncs d’alegria!
Aprofita bell marfull
aquesta llum d’un dia.

Aviat tornaràs a la fosca
verdor tel teu hivern.
Dolorós ensopiment
tot esperant nova vigoria.


Barcelona, 1 de març 2017


miércoles, 4 de mayo de 2016

Mantres de llit


Eduard Sanahuja ha guanyat el premi de poesia dels Jocs Florals de Barcelona 2016, que li ha estat lluirat aquesta tarda al Saló de Cent de Barcelona.
Ha llegit per a nosaltres, magistralment, aquesta poesia --que escolleixo-- entre altres tres:

MANTRES DE LLIT

Tots els llits tenen forma de sepulcre.
Quan t´hi endinses t'entrenes per morir.
Tots els llits atresoren una culpa:
la memòria del llit és violenta.
Algú que t'ha estimat renta els llençols.
Algú escapça les nits que li fan nosa.
Algú planta un amor de crisantems.
Són molt experts els llits si han de fingir.
saps que en el llit l'excusa es torna adulta?
Saps que no dorm el llit quan algú hi plora?
Dóna´m un llit i et dic qui hi ha patit.
M'estimo el llit perquè aprèn bé les coses.

Eduard Sanahuja